Paiporta, una política d’aparador

(Publicado en el diario Levante, el 10 de enero de 2008)

Passat un temps prudencial des de les eleccions municipals, ja estem en disposició de jutjar públicament la política emprada pel nou equip de govern a Paiporta. Ho fem des de la visió d’un grup que ha participat (i participa) activament en la política municipal amb un projecte definit, una trajectòria clara i una representació continuada al voltant del 5% (entre 500 i 600 persones).

Fins ara, l’actuació de l’equip de govern, des la nostra opinió, és una barreja entre la desorientació pròpia dels nouvinguts, l’absència d’un model municipal definit i l’assumpció d’una política d’escaparate per a la projecció pública, aquesta última característica sobradament confirmada per la contractació d’una assessora d’imatge a l’ajuntament (és qui marca l’agenda pública de l’alcalde), per l’orientació del butlletí municipal (laudatori, acrític i atapeït de fotos oficials) i per la naturalesa de les noticies de premsa enviades als mitjans (inauguracions i signatures de convenis).

A hores d’ara, després de més de set mesos, ja hauria d’haver finalitzat l’etapa de desorientació inicial, marcada, sobretot, per l’adopció d’algunes decisions políticament errònies, com el manteniment del sou per a l’alcalde, junt a l’alliberació d’un fum de regidors, per una banda, i per la por, donada la greu situació econòmica, del que es podien trobar als caixons, per l’altra.

A hores d’ara, malgrat el temps transcorregut, la deriva de l’ajuntament continua navegant, plàcida i suament, per les seques aigües del barranc amb el vaixell “ideològic” heretat de l’antic equip de govern (molta inauguració oficial, moltes fotos al butlletí municipal), junt amb la mateixa sensació d’abandó municipal (construcció desmesurada, manca de serveis de qualitat, caos circulatori i de vehicles) i el retrocés a algunes ràncies tradicions pseudo-culturals (bous al carrer). Actuacions que confirmen la manca d’un model municipal definit. Tant sols la pressió dels signants del Pacte per l’Educació, la Cultura i la Integració Social a Paiporta i la pressió del Col·lectiu Antenes No (exemples de treball, de participació i de visió de futur) ha implicat directament a l’equip de govern en tasques de canvi de polítiques i de formes de fer política.

A hores d’ara, res es sap dels grans temes d’aquest poble. Els temes que marquen el futur, una vegada analitzada la situació actual. Temes que, si no es vol continuar amb el model heretat, haurien ser de debat públic i de participació, activa i real, per banda dels diversos agents socials del poble: pla de sanejament econòmic, model urbanístic, model social i model de prestacions mínimes de serveis a la població.
Pensem que aquestos grans temes s’hauran d’abordar en algun moment i caldrà debatre’ls en diversos àmbits, malgrat la total legitimitat de l’equip de govern per a decidir sense consultar, ni escoltar a ningú. L’exemple de treball del Pacte per l’Educació i de les mobilitzacions ciutadanes, ens ha obert una escletxa i ens ha donat un exemple de com participar de forma coherent, tant des de les minories polítiques, com des de les organitzacions socials. Si la voluntat política del govern no va per aquest camí, no ens quedarà més remei que anar a l’enfrontament polític. No és del nostre gust, ni propi del nostre tarannà, però, també ho sabem fer amb una certa destresa.

Xavier Tarazona

________________